L’Aliança per l’Aigua aposta per tancar el cicle integral de l’aigua a les Pitiüses en el Dia Mundial de l’Aigua
La crisi del COVID-19 ha posat de manifest l’important que és l’agricultura en qualsevol societat i molt especialment en llocs com Eivissa a causa de la seva condició insular. En els últims dies de confinament, organitzacions com l’Associació de Pageses de Sant Josep o Ecofeixes s’han vist desbordades per l’altíssima demanda de producte d’una agricultura local en detriment des de fa dècades i a favor del sector terciari, tant en el referit a quantitat de territori com a recursos escassos com l’aigua.
Tradicionalment, a Eivissa per al reg dels camps s’ha utilitzat aigua subterrània; no obstant això, actualment aquests recursos hídrics són emprats majoritàriament en el consum humà. No obstant això, tal com demostren les situacions que estem presenciant en els últims dies, és urgent adaptar-nos a la perspectiva d’un canvi climàtic en el qual les temperatures continuaran ascendint i les pluges seran cada vegada menors i més torrencials, la qual cosa es traduirà en períodes prolongats de sequera i en una encara menor disponibilitat d’aigua.
Per tots aquests motius, la urgència de l’impuls l’agricultura a Eivissa no únicament respon a una necessitat industrial sinó també a la del propi sector primari. L’agricultura ha anat conformant el nostre paisatge, i l’abandó les seves activitats comporta la pèrdua de la nostra riquesa paisatgística i cultural, però, sobretot, comporta la impossibilitat de poder consumir el seu producte en situacions de necessitat. Cal afavorir l’agricultura, i per a això, es necessita aigua. Per això i tenint en compte la situació quantitativa i qualitativa de les nostres aigües subterrànies i les seves perspectives futures, l’única solució per a la supervivència de la nostra agricultura seria la reutilització de les aigües efluents de les depuradores, que actualment són abocades a la mar.
Aquesta és una missió viable perquè a l’illa d’Eivissa actualment tenim algunes de les infraestructures necessàries per a poder dur a terme la reutilització de les aigües regenerades; exemple d’això, és la bassa de Sa Rota. Només amb el cabal de les depuradores hi hauria la suficient aigua regenerada per a poder impulsar i afavorir l’agricultura en tota l’illa. Paradoxalment, això segueix sense ser possible perquè la mala qualitat de les aigües depurades impossibilita la seva reutilització a causa, sobretot, de la seva elevada salinitat.
Segons les últimes dades de la Conselleria Balear de Medi Ambient, el 45% de les aigües depurades a l’illa d’Eivissa està deficientment depurada i presenta càrregues contaminants per sobre del límit legal. A més, d’aquest 45%, un 98% de les aigües procedeix únicament de la depuradora de Vila. Per això, en el Dia Mundial de l’Aigua, l’Aliança per l’Aigua d’Eivissa i Formentera reitera la necessitat d’agilitar els tràmits, declarant obra d’emergència la depuradora de Sa Coma, a la qual arribarà l’actual cabal de la depuradora de Vila.
Una altra de les solucions que s’han proposat per a possibilitar la reutilització de les aigües és la dessalació de les aigües depurades, una opció que comporta un encariment dels preus que els agricultors només podrien afrontar amb ajudes externes i que suposaria també un augment del consum energètic.
Per tot això, l’Aliança per l’Aigua considera que la dessalació de les aigües depurades és tan sols un pegat i que on s’hauria d’incidir és a corregir l’elevada salinitat de les aigües que arriben a les depuradores, producte, segons l’Aliança de l’abocament il·legal de les salmorres de les dessaladores privades al clavegueram i de l’ús d’aigües subterrànies salinitzades per al proveïment públic principalment.
Per això, des de l’Aliança per l’aigua d’Eivissa i Formentera consideren necessari un major control dels abocaments industrials en la xarxa de clavegueram amb l’objectiu d’afavorir la correcta depuració de les aigües residuals i que així sigui viable la seva reutilització.
No hi haurà agricultura a Eivissa sense aigua, però, actualment, les fonts naturals d’aquest preuat líquid es troben compromeses per la disponibilitat dels recursos. Per tot això, la solució passa necessàriament per reutilitzar l’aigua depurada. I per a això, segons l’Aliança, ha de fer-se un diagnòstic real de les necessitats i solucions de la xarxa de clavegueram i s’han d’agilitar els tràmits per a poder comptar amb infraestructures que contemplin la pressió real de l’illa d’Eivissa, com és el cas de la depuradora de Sa Coma.
