És determinant la posada en marxa urgentment de la dessaladora de Santa Eulària i la finalització dels treballs d’interconnexió de les dessaladores de l’illa d’Eivissa. Així mateix, s’ha de reduir l’ús de pous d’abastament per a la xarxa urbana i la seva substitució per aigua dessalada per possibilitar la recuperació dels aqüífers sobreexplotats.
S’han d’impulsar l’ús d’aigua regenerada per la neteja de carrers i el reg de jardins. S’ha de posar en marxa prioritàriament la bassa de reg de Sa Rota a Eivissa i la bassa de reg de Formentera per a usos agrícoles. S’han d’impulsar usos ambientals per a la millora dels aqüífers mitjançant la infiltració d’aigua depurada en aqüífers sobreexplotats. A més s’ha de millorar l’estat de les zones humides de les illes (Ses Feixes des Prat de Vila i Ses Monges, Estanys de Sal Rossa) mitjançant la irrigació d’aigües depurades.
S’han d’impulsar actuacions de millora i control de la xarxa de sanejament perquè tots els municipis assoleixin percentatges de pèrdues inferiors al 20% establert pel Pla Hidrològic de les Balears per a l’any 2021.
S’ha d’augmentar el control la intrusió d’aigua salobre i salina a la xarxa de sanejament per garantir el bon funcionament de les depuradores i la posterior reutilització de les aigües per a usos agrícoles.
S’han de millorar i ampliar les infraestructures de les depuradores que estan dissenyades per a una població resident i turística inferior a l’actual (Eivissa, Can Bossa, Sant Josep i Santa Eulària). D’aquesta manera, s’ha de corregir l’actual deficient depuració de les aigües per reduir la contaminació de les aigües costaneres. A més s’han de desenvolupar sistemes de depuració terciàries en totes elles per a la reutilització de les aigües depurades Finalment, s’ha de garantir que el cànon de sanejament recaptat financi actuacions de millora d’infraestructures hídriques a Eivissa i Formentera.
Existeixen nombroses concessions antigues per a usos d’aigua agrícola que actualment estan destinades per a usos d’abastament humà residencial. Aquesta situació genera una comptabilitat del consum incorrecta dels usos de l’aigua amb una major pressió real de l’ús d’abastament humà sobre els aqüífers en perjudici dels usos agrícoles. Així mateix, els enfortir la millora dels sistemes autònoms de depuració d’aigües domèstics per reduir la seva contaminació i el fomentar sistemes domèstics de depuració terciària de les aigües grises per a la seva reutilització.
S’han de millorar les tecnologies de quantificació i optimització del consum agrícola. A més s’han de fomentar actuacions per a la millora de la disponibilitat local d’aigua en explotacions agroforestals, mitjançant tècniques innovadores com a control del drenatge i la infiltració, millora de l’emmagatzematge de l’aigua i mitigació dels efectes de la inundació i l’erosió.
S’ha d’aplicar el principi d’unitat de conca hidrogràfica estableix el marc normatiu estatal i autonòmic d’aigües. D’aquesta manera s’afavoreix una gestió més eficient i integrada de l’aigua atenent a les particularitats de cada illa. A més s’han de desenvolupar plans de gestió sostenible de l’aigua municipals per reduir la demanda d’aigua i millorar l’eficiència de l’ús tal com obliga el Pla Especial d’actuació en situacions de sequera de les illes Balears.
S’ha de fomentar la trobada dels actors socials, econòmics i institucionals en les juntes insulars de l’Aigua com a òrgans de consulta. Aquest espai de participació del Govern dels Illes Balears té en l’actualitat un ús únicament informatiu i hauria reunir-se amb més freqüència per a la consulta i decisió dels temes claus de l’aigua a les Pitiüses.
S’ha de enfortir el coneixement de l’estat de les masses d’aigua (aqüífers, torrents, zones humides i aigües costaneres) així com la comptabilitat de les demandes d’aigües dels diferents usos i el funcionament de les infraestructures hídriques. S’han d’impulsar sistemes d’informació de fàcil accés per a la ciutadania i sectors interessats mitjançant una pàgina web que integri tota la informació de l’aigua de manera senzilla i actualitzada.
L’Aliança es constitueix com a fòrum de participació dels principals actors socials, econòmics i institucionals d’Eivissa i Formentera. La participació es desenvolupa mitjançant tres espais de diàleg i debat (Assemblees, Juntes i Grups de Treball).
L’Assemblea està constituïda per tots els membres de l’Aliança, estableix i valida els objectius de l’Aliança i es reuneix dues vegades l’any. La Junta Directiva està formada pel president, secretària, vicepresident, tresorer i vocals elegits pels membres de l’Aliança anualment i realitza funcions de direcció i supervisió dels treballs. Finalment, Els Grups de Treball s’organitza en funció de temes clau per a l’Aliança (sequera, planificació hidrològica, educació ambiental, etc.) i agrupa aquells membres interessats en debatre i treballar sobre aquests temes.
Les tasques de Difusió i Educació tenen com a meta principal comunicar i sensibilitzar la població local i turista de la necessitat de l’estalvi, ús racional i reutilització de l’aigua. En particular a continuació s’enumeren els objectius específics:
La linia d’acció d’investigació té com a objectiu principal obtenir un major coneixement de la gestió i estat dels recursos hídrics i ecosistemes aquàtics d’Eivissa i Formentera.
Per a això, la seva principal funció és el diagnòstic de l’estat de la gestió de l’aigua a Eivissa i Formentera. Així mateix, analitza l’adequat compliment de la normativa i planificació vigent en matèria d’aigües. Aquest treball es concreta en l’elaboració dels indicadors de l’aigua on es sintetitza l’estat i tendència dels principals temes clau de l’aigua (sequera, estat de les masses d’aigua, proveïment, sanejament, etc.), a partir de la informació disponible per les autoritats competents o mitjançant l’elaboració pròpia.
A més, l’observatori de l’aigua té també com a objectiu la recopilació i documentació de tota la informació disponible sobre els recursos hídrics i els ecosistemes aquàtics en l’àmbit geogràfic d’Eivissa i Formentera. Aquesta tasca es materialitza a la pantalla del aigua on s’aglutina tota la cartografia sobre l’aigua d’Eivissa i Formentera. A més, la biblioteca de l’aigua incorpora i ordena tots els estudis tècnics, informes, normativa, plans i documentació d’interès per al coneixement i difusió dels recursos hídrics d’Eivissa i Formentera.
L’Aliança per l’Aigua es va promoure l’any 2015, després d’uns anys de sequera a l’illa d’Eivissa i després el sentir social que la problemàtica que envoltava la gestió de l’aigua havia de ser abordada amb urgència. Per aquest motiu, la Fundació per a la Conservació d’Eivissa i Formentera (IbizaPreservation) va finançar l’estudi Anàlisi de la gestió de l’aigua a Eivissa, coordinat per especialistes del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat dels Illes Balears i amb la participació local de tècnics del GEN / GOB. En aquest estudi, a més de descriure la greu situació general dels recursos hídrics a l’illa d’Eivissa es proposen deu propostes per millorar la seva gestió.
Després de la presentació dels resultats de l’estudi, i després de l’èxit del treball comú de l’Aliança Mar Blava, es va decidir per part del Fons per a la Conservació d’Eivissa i Formentera i l’organització Eivissa SOS Aigua començar una roda de contactes amb els representants de els diferents sectors, socials, institucionals, privats i agrícoles per valorar la possibilitat i l’interès de crear un espai en el qual de forma conjunta es treballés per millorar la gestió de l’aigua a Eivissa i Formentera que integrés la perspectiva de desenvolupament sostenible. Aquesta perspectiva ens permet prendre en consideració el fet que les qüestions vinculades a la preservació, la gestió, la utilització i l’accés a l’aigua estan interconnectades i que les seves relacions són dinàmiques. Aquest abordatge des de l’Aliança i amb tots els actors representats ens permet abordar la gestió de l’aigua des d’un enfocament integral i integrador que reconegui que les causes del deteriorament ecològic dels recursos hídrics davant del que ens trobem es deu a múltiples factors.
