La gestió dels recursos hídrics de les Pitiüses requereix una forta millora per a revertir el mal estat dels recursos hídrics subterranis i millorar l’eficiència del cicle de l’aigua.
L’estudi de l’Observatori de l’Aigua realitzat durant l’any 2017 per l’Aliança de l’Aigua d’Eivissa i Formentera mostra la necessitat urgent de reduir la pressió sobre els aqüífers i millorar les infraestructures hídriques de proveïment i sanejament. L’estudi també ha detectat la dificultat d’accés a la informació de la gestió de l’aigua i la necessitat d’una major transparència en la gestió hídrica de les Pitiüses.
Les Pitiüses es troben en un context històric de sequera i greu sobreexplotació dels aqüífers. En els últims 18 anys, Eivissa i Formentera han romàs catorze anys en la zona de prealerta de sequera i quatre d’aquests anys en alerta de sequera. Aquesta situació es manifesta en l’actual estat de sobreexplotació de la majoria dels aqüífers de les illes Pitiüses. En aquest sentit 10 de 16 masses d’aigua subterrànies d’Eivissa estan sobreexplotades i la massa d’aigua subterrània de Formentera es troba per primera vegada en un estat de sobreexplotació. Aquest problema s’agreuja amb l’estat generalitzat de salinització dels aqüífers, atès que s’ha produït entre 2012 i 2016 un augment de tres noves masses d’aigua subterrànies salinitzades a Eivissa i a més l’aqüífer de Formentera continua salinitzat.
L’Aliança per l’Aigua insta l’autoritat competent balear a reduir la pressió sobre els aqüífers i a prioritzar l’ús de l’aigua dessalada. Els resultats mostren que a l’illa d’Eivissa les aigües subterrànies encara són el principal recurs hídric utilitzat (20 hm³/any) doblegant el recurs hídric de dessaladores (9,8 hm³/any). A més, el vigent pla hidrològic actualment en revisió manté per al seu horitzó 2021 la pressió sobre els recursos hídrics subterranis a l’illa d’Eivissa a pesar que s’augmenta la producció d’aigua dessalada (14,50 hm³/any). En el cas de Formentera l’aigua dessalada ja representa el principal recurs disponible (1,3 hm³/any enfront de 0,4 hm³/any d’aigües subterrànies) i la planificació hidrològica balear preveu un augment de l’aigua dessalada (1,3 hm³/any) i una reducció la pressió sobre el seu aqüífer (0,3 hm³/any). Aquesta reducció de la pressió sobre l’aqüífer de Formentera és aplaudida per l’Aliança de l’Aigua que estima que aquest canvi de gestió hídrica hauria d’estendre’s a l’illa d’Eivissa. A més, és determinant la posada en marxa urgentment de la dessaladora de Santa Eulària i la finalització dels treballs d’interconnexió de les dessaladores de l’illa d’Eivissa. D’aquesta manera, es podrà reduir la pressió dels aqüífers mitjançant un ús prioritari de l’aigua dessalada per al proveïment urbà.
L’Aliança per l’Aigua creu prioritàries majors mesures d’eficiència i control del consum humà (nuclis urbans i habitatges aïllats en sòl rústic) atès que suposa el principal ús de l’aigua de les Pitiüses (89% a Eivissa i 98% a Formentera). Els resultats mostren la forta demanda d’aigua per a proveïment urbà té encara com a contrapartida percentatges de pèrdues d’aigua en la xarxa superiors al 20% establert en el Pla Hidrològic per a l’any 2021, com és el cas dels municipis de Sant Josep i Santa Eulària amb el 44% i 24% respectivament. En aquest sentit, l’Aliança de l’Aigua celebra les mesures innovadores de detecció de fugides i millores de la xarxa de proveïment que recentment ha impulsat els ajuntaments de Sant Josep i Santa Eulària. A més, els resultats mostren la forta pressió sobre els aqüífers de les demandes d’aigua d’habitatges aïllats amb una xifra de 5,68 hm³/any a Eivissa en comparació amb 1,76 hm³/any per a usos agrícoles. Destaca també que a Formentera els habitatges aïllats en sòl rústic tenen una demanda d’aigua de 0,55 hm³/any, molt similar a la demanda d’aigua per a proveïment de nuclis urbans d’aquesta illa (0,62 hm³/any).
L’Aliança de l’Aigua estima que ha de realitzar-se un gir en la planificació hidrològica de les Pitiüses mitjançant la potenciació de la reutilització d’aigües i reduir l’abocament d’aigua depurada a la mar. La reutilització de l’aigua ha de ser una mesura prioritària a les illes i reduir l’elevat volum d’aigua depurada que s’aboca a la mar, un luxe que la societat i l’economia pitiusa no s’ha de permetre en un context general de sequera. L’actual revisió de la planificació hidrològica estableix en l’actualitat que el 20% dels recursos disponibles de les Pitiüses són d’aigua depurades regenerades (7,1 i 0,5 hm³/any a Eivissa i Formentera respectivament). No obstant això, els resultats indiquen que en l’actualitat únicament una petita part és explotada a Eivissa (0,58 hm³/any). L’estudi destaca també el fet que el pla hidrològic estableix els mateixos recursos d’aigües regenerades per a l’horitzó 2021, dada que es tradueix en què no es plantegen noves inversions d’infraestructures com a sistemes de depuració terciària per a incrementar el volum d’aigua regenerada. L’aigua reutilitzada és un recurs hídric segur per a l’agricultura enfront de la situació de sequera actual. A més, l’increment de la reutilització de l’aigua suposaria la millora ambiental dels ecosistemes aquàtics pitiusos mitjançant la recàrrega d’aqüífers o el seu ús en zones humides amb gran potencial de restauració (Ses Feixes del Prat de Ses Monges i Vila o els estanys de Sal Rossa del Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera).
La reutilització d’aigües mai serà possible mentre no es millori la depuració de l’aigua i es redueixi la salinització de l’aigua en la xarxa de sanejament. Els resultats han identificat tres depuradores principals de l’illa d’Eivissa (Ca Bossa, Sant Josep i Santa Eulalia) tracten el doble del cabal respecte a la seva capacitat de depuració. Les depuradores d’Eivissa i Sant Antoni també arriben al seu límit de depuració en els mesos estivals. Aquestes dades revelen que les principals depuradores de l’illa es van construir sense realitzar una previsió del creixement poblacional i estival de les illes, en perjudici de l’actual deficient qualitat de l’aigua depurada que s’aboca a la mar. Aquests resultats queden avalats per l’estudi de depuradores pitiusas que el GEN, membre de l’Aliança de l’Aigua, ha finalitzat i pròximament presentarà. A més, els resultats de l’estudi revelen que 7 de les 10 depuradores de les pitiusas tracten aigües salinitzades impossibilitant el seu potencial ús per a l’agricultura. L’Aliança de l’Aigua destaca mesures de millora de la xarxa de sanejament per a reduir infiltracions d’aigua marina que estan realitzant els ajuntaments pitiusos. No obstant això, s’estima que encara s’ha de reforçar la labor dels ajuntaments en la inspecció i sanció d’aquelles dessaladores privades que encara aboquen la seva salmorra a la xarxa de sanejament.
L’Aliança de l’Aigua ha creat recentment un grup de treball amb representants dels sectors socials, econòmics i institucionals de les Pitiüses per a fomentar el debat de la revisió del Pla Hidrològic de les Illes Balears, actualment en fase de consulta pública fins al 28 de febrer. Així mateix, l’Aliança de l’Aigua traslladarà a la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern Balear les propostes consensuades que sorgeixin d’aquest debat per a la millora del Pla Hidrològic i secundades pels resultats de l’Observatori de l’Aigua.