En el Mundial dels Aiguamolls, des de l’Aliança per l’aigua destaquem la importància de la conservació i restauració d’aquests ecosistemes, els quals per desconeixement han estat considerats per anys llocs improductius i fins i tot focus d’infecció, per la qual cosa han estat presa fàcil primordialment del desenvolupament urbanístic, del qual es deriven les alteracions a la hidrogràfica natural i la sobreexplotació d’aqüífers. El que en l’actualitat representa la degradació del 40% dels aiguamolls de Balears, d’acord amb dades de la WWF publicats en 2017 com a resultat del Projecte “Aiguamolls a Balears”.
El dia d’avui busquem reivindicar la importància d’aquests ecosistemes els quals estan estretament lligats a la dinàmica litoral i a les aigües subterrànies. Per tant, són uns dels nostres principals aliats en la lluita contra els esdeveniments de perpètua sequera hídrica als quals ens enfrontem any rere any a Eivissa, al seu torn els aiguamolls són peça fonamental per a aconseguir tancar el cicle integral de l’aigua ja que és gràcies al funcionament d’aquests ecosistemes que s’afavoreix la regulació de la fase continental del cicle de l’aigua, la recàrrega d’aqüífers i l’estabilització del clima local. Al mateix temps, l’aiguamolls actuen com a refugi de la diversitat biològica, patrimoni cultural i paisatgístic. A vegades han albergat tradicions mil·lenàries, de les quals podem veure vestigis avui dia, exemple d’això és el cas de “Ses Feixes donis Prat de Vila i de Ses Monges”, que fins a finals de 1950 va funcionar com un complex sistema de regadiu agrícola.
A Balears, predominen els aiguamolls de tipus litoral, àrees topogràficament enfonsades molt pròximes a la costa, on la superfície del terreny talla el nivell freàtic d’un aqüífer i l’aigua subterrània aflora a l’exterior. Aquestes zones romanen enfonsades, quedant separades de la mar generalment per un cordó de dunes o una platja de sorra, que permet la retenció i acumulació d’aigua (Mateos et al, 2009), com a exemple d’aquest tipus esmentem Ses Feixes de Vila, actualment degradat per la seva proximitat a la ciutat, l’expansió urbanística i la sobreexplotació de l’aqüífer per a proveïment urbà.
A Eivissa, predominen els aiguamolls de menor extensió que són els que s’originen en la desembocadura de torrents, com és el cas de la Bassa donis Reguero en Sant Antony de Portmany (Baró et al,2007). Són aquests petits aiguamolls, els més vulnerables ja que a l’estiu es converteixen en aparcaments al costat de les platges, la qual cosa suposa la seva destrucció, tal és el cas de s’Estanyol, Cala Vedella, Cala Llonga, Cala Tarida, Portinatx, Benirràs, Torrent de sa Cova o Port donis Torrent. A més, existeixen diverses zones humides artificials, que han servit de refugi per a la biodiversitat, tal és el cas de la llacuna de la depuradora de Sant Joan, la qual segons informes de ABAQUA, ha estat ja recuperada.
Fa 40 anys, que es va signar per primera vegada a Espanya el conveni de Ramsar o Conveni relatiu als Aiguamolls d’Importància Internacional, des d’aquell llavors a la data, tan sols 6 aiguamolls del territori de les Illes Balears gaudeixen d’aquesta protecció especial. A Eivissa i Formentera, s’han inventariat un total de 26 i 8 zones humides respectivament, encara que tan sols Ses Salines d’Eivissa i Formentera, es troben catalogats com a llocs RAMSAR. Al seu torn, des de l’Aliança per l’aigua, hem reclamat a la Direcció General de Recursos Hídrics, ampliar el catàleg de zones humides presentat en el Tercer Cicle de Planificació Hidrològica de les Illes Ballears, en el qual únicament s’havien contemplat 3 zones humides a Eivissa i 4 a Formentera.
Indubtablement, és temps de ser conseqüents i actuar de manera conjunta i coordinada per a aconseguir la conservació, protecció i restauració dels nostres aiguamolls Pitiüsos, segons l’informe de WWF de 2017, algunes de les accions a dur a terme per a detenir els impactes sobre els aiguamolls, són tan senzilles com el clos, la senyalització o el condicionament de passarel·les.
No obstant això, el principal repte, és aconseguir la coordinació de tots els actors involucrats en la conservació dels aiguamolls. Sense la intervenció immediata dels ajuntaments, Consell, Govern, la Direcció General de costes, propietaris dels terrenys rústics on se situen aiguamolls, les empreses que operen els camps de golfs i les depuradores, tots els estudis de recerca i els esforços que pugui fer la ciutadania per preservar aquests ecosistemes estaran sent tirats a sac trencat.
Per tal raó, des de l’Aliança per l’Aigua, demandem com cada any en aquest dia, noves mesures de maneig, vigilància i monitoratge als nostres aiguamolls, a més fem costat a proposta de la WWF de Promulgar un Decret Balear de protecció de zones humides i reiterem la necessitat d’actuar al més aviat possible en l’execució de les accions necessàries per a la restauració de Ses Feixes, les quals van ser plasmades des de 2017 en un estudi de recuperació hidrològica promogut pel Consell i que després de 5 anys de la seva aprovació es troba en l’oblit burocràtic, per falta de la coordinació entre els ajuntaments de Vila, Santa Eulalia i el Consell.
Sens dubte, el camí a recórrer per a la conservació dels nostres aiguamolls i del medi ambient en general, està ple d’obstacles i solament podrem sortejar-los, amb un canvi absolut de paradigma, deixant enrere el consum desmesurat dels nostres recursos i posant en valor la biodiversitat que aflora en aquests reductes de vida. Les fórmules i els projectes de recuperació ambiental estan sobre la taula, és qüestió que siguin tinguts en compte per les nostres autoritats i dirigents, només així hi haurà esperança d’actuar genuïnament per la humanitat i la naturalesa.
Menu
