L’Aliança per l’Aigua reclama als ajuntaments reduir les pèrdues de la xarxa d’abastament a l’illa d’Eivissa

Segons les dades recollides per l’Aliança per l’Aigua en els seus indicadors de l’aigua per a l’any 2019, a les xarxes municipals de l’illa d’Eivissa el volum d’aigua no registrada va aconseguir un 28%; una xifra inadmissible ambientalment i que a més, està per sobre de el límit legal establert pel Pla Hidrològic de les Illes Balears, on es situa aquest límit en el 25% del volum d’aigua subministrada per 2021, i un 17% per a l’any 2027.


Els municipis que superen aquest volum d’aigües no registrades són Sant Josep i Santa Eulària, amb pèrdues d’un 40% i un 29%, respectivament. La resta de municipis complirien els requeriments de el Pla Hidrològic, però amb pèrdues per sobre del 17%. En volum, aquesta aigua correspon a la producció de la dessaladora de Vila per al mateix any.


L’Aliança per l’Aigua en 2019 va promoure el Pacte per l’Aigua d’Eivissa, pel qual tots els partits polítics es van comprometre a desenvolupar al llarg d’aquesta legislatura 20 mesures bàsiques per millorar la situació de l’aigua a Eivissa. Dins d’aquestes mesures es trobava el “continuar amb les actuacions de millora i control de la xarxa de subministrament perquè tots els municipis assoleixin percentatges de pèrdues inferiors a l’20%”.


Per això, l’Aliança torna a posar de manifest la necessitat d’invertir en millora de la xarxa i posar a disposició les tècniques necessàries per evitar el malbaratament d’aigua en fuites. L’Aliança per l’Aigua també va recalcar en les seves aportacions al Pla Hidrològic la necessitat de traçar un protocol perquè les pèrdues municipals arribin el que estableix el pla; i en cas contrari, que es prenguin les mesures necessàries.

A més, des de l’Aliança s’insisteix que s’ha d’impulsar la instal·lació sistemes de telecontrol per poder tenir un control ràpid i eficaç en cas de fuita o una altra indicidència. L’eficàcia d’aquests sistemes és àmpliament coneguda, l’Aliança destaca com a exemple de bones pràctiques, el cas de Formentera que va impulsar el projecte “Formentera, Water Smart Island”, amb instal·lació de sensors a la xarxa per a detecció primerenca de fuites. D’aquesta manera, s’aconsegueix una detecció primerenca i eficient, afavorint una gestió àgil i en concordança amb la condició de les nostres illes.


És per això que des de l’Aliança insten els ajuntaments a invertir en la millora i modernització de les xarxes de distribució per reduir les pèrdues. És inassumible ambientalment que un bé tan preuat com l’aigua sigui malbaratat; i més encara, tenint en compte que gran part de l’abastament a l’illa d’Eivissa es dóna amb aigua dessalada, que té un alt cost econòmic i ambiental. S’han de posar tots els mitjans possibles tècnica i econòmicament perquè el malbaratament sigui mínim.

Was this post helpful?

Share on facebook
Share on linkedin
Share on twitter
Share on email
Skip to content