L’Aliança per l’Aigua publica els seus indicadors de l’Aigua 2019

L’Aliança per l’Aigua ha publicat els resultats dels Indicadors Anuals de l’Aigua per 2019. Els indicadors es troben aquí.

Els Indicadors de l’Aigua descriuen de manera senzilla i actualitzada la gestió i estat dels recursos hídrics d’Eivissa i Formentera. S’ordenen en temes clau d’acord amb la normativa vigent: sequera, estat de les masses d’aigua, proveïment i sanejament. Els indicadors es revisen anualment amb la informació disponible de les autoritats competents (estatal, autonòmica i local).

Per a aquest any, els indicadors desenvolupats són els següents:

• Sequera meteorològica
• Sequera hidrològica
• Estat quantitatiu de les masses d’aigua subterrània
• Producció d’aigua dessalada
• Pèrdues en la xarxa de subministrament
• Consum relacionat amb l’activitat turística
• Qualitat d’entrada de les aigües a les depuradores
• Qualitat de les aigües depurades
• Qualitat de les aigües de bany

Les principals conclusions d’aquest informe són les següents:

  • El 2018 s’han registrat majors pluviometries respecte als anys anteriors. A Santa Eulària només es van donar majors pluviometries el 2011, mentre que a Eivissa no es registren pluviometries majors des de 1996. A Formentera és l’any més plujós des de 2012
  • 2019 ha estat un any caracteritzat per una sequera lleu a les Pitiüses.
  • La meitat dels anys estudiats s’han caracteritzat per una sequera més o menys intensa
  • Eivissa ha patit tres períodes d’alerta de sequera en els últims 10 deu anys (2014, 2015 i 2016). Va entrar en prealerta durant l’estiu de 2019; tornant a la normalitat durant l’hivern.
  • L’índex de sequera a Formentera ha tingut fluctuacions molt acusades en comparació amb l’illa d’Eivissa. En l’última dècada ha aconseguit la prealerta per sequera en mínim tres ocasions.
  • Més de la meitat dels anys estudiats s’han caracteritzat per assolir índexs de sequera per sota del de normalitat.
  • 8 de les 16 masses d’aigua presents a Eivissa es troben amb un mal estat quantitatiu i una d’elles en risc.
  • L’única massa d’aigua subterrània de Formentera es troba amb un mal estat quantitatiu i s’ha agreujat el seu estat des de 2012.
  • La quantitat d’aigua dessalada produïda a les Pitiüses ha augmentat en un 41% des de 2015.
  • Les dessaladores de l’illa d’Eivissa van aconseguir el màxim de producció durant l’agost de 2019; mentre que en els primers mesos de l’any van produir a la meitat de la seuya capacitat.
  • La quantitat d’aigua dessalada lliurada a Sant Antoni ha disminuït un 35% des de 2015.
  • El municipi que major quantitat d’aigua dessalada subministrada per habitant registra és Sant Josep.
  • En 2019, un 62,8% de l’aigua consumida es va consumir durant els mesos de temporada alta, a Formentera és del 74,9%. Aquest augment es dóna en tots els municipis de les Pitiüses.
  • L’augment en el volum d’aigua consumida es deu a la major pressió humana a què es veu sotmesa l’illa i no per un augment en el consum de manera individual en el cas d’Eivissa.
  • A Formentera, la dotació per persona augmenta en més del doble.
  • L’aigua no registrada ascendeix a un 28% a la xarxa de subministrament de l’illa d’Eivissa fins a arribar 4,3hm3 durant 2019, un volum superior a la producció de la dessaladora d’Eivissa per al mateix any.
  • Sant Josep i Santa Eulària superen el 25% d’aigües no registrades a la xarxa requerit pel Pla Hidrològic de Balears per a l’any 2021.
  • Formentera és el municipi pitiús amb menor percentatge d’aigües no registrades (10,0%).
  • En 2019, 9 de les 10 depuradores de l’illa d’Eivissa van rebre aigües amb matèria orgànica o sòlids en suspensió superior als valors permesos. En un 81.1% de l’cabal es superen els límits legals.
  • El 77,1% de les aigües residuals que arriben a la depuradora de Formentera presenten incompliment en els paràmetres de qualitat. •En 2019, 4 de les 10 depuradores de l’illa d’Eivissa han abocat aigües deficientment depurades.
  • De les aigües depurades, un 45% s’han depurat deficientment i s’han abocat a la mar.
  • El 98% de les aigües mal depurades corresponen a la depuradora de Vila, sent aquesta la depuradora que major cabal depura a l’illa.
  • Totes les depuradores de l’illa d’Eivissa excepte la depuradora de Sant Joan aboca aigües amb salinitats per sobre de el límit per a la seva reutilització
  • Un 72,16% de les aigües depurades a l’illa d’Eivissa mostren salinitats elevades, inutilitzant-les per a ús agrícola.
  • En el cas de Formentera, el 63,8% l’aigua mostra salinitats que la inutilitzen per a ús agrícola.
  • En els últims 9 anys, s’ha donat una reducció en la qualitat en 10 de les 41 zones de bany analitzades a l’illa d’Eivissa.
  • A Eivissa, dels 41 punts de mostreig a 6 d’ells s’ha donat un mínim d’un esdeveniment de contaminació fecal.
  • A l’illa de Formentera la qualitat s’ha mantingut “excel·lent” en tots els punts de bany analitzats i sense contaminació fecal.

Was this post helpful?

Share on facebook
Share on linkedin
Share on twitter
Share on email
Skip to content