Davant la informació llançada recentment pel Conseller Balear de Medi Ambient, Miquel Mir, sobre sanejament i depuració a Balears que posa de manifest que de la totalitat de l’cabal mal depurat de les depuradores balears, el 92% correspon a l’Estació de Depuració d’Aigües residuals (EDAR) d’Eivissa, des de l’Aliança per l’Aigua d’Eivissa i Formentera i l’Observatori de Sostenibilitat de IbizaPreservation fan una crida a la presa de mesures urgent per part de les administracions competents.
Si bé des d’ambdues entitats posen en valor que per primera vegada un conseller de medi Ambient hagi comparegut de manera voluntària davant la Comissió en un clar exercici de transparència que no s’havia produït fins ara, tant l’Observatori com l’Aliança per l’Aigua s’han mostrat alarmades per les dades corresponents a Eivissa ja que, segons les dades de l’Agència Balear de l’Aigua (Abaqua), quatre depuradores de l’illa d’Eivissa no compleixen amb els requisits de qualitat per a l’abocament de les aigües i per tant incompleixen la normativa legal.
Tal com anunciava el propi Mir, aquestes quatre depuradores són les de Sant Josep, Sant Joan, Cala Sant Vicent i la depuradora d’Eivissa. Segons les dades recollides per l’Aliança per l’Aigua per a l’informe de l’Observatori de Sostenibilitat 2019, el volum total d’aigües mal depurades és de 5.730.809m3; procedint un 98% de les mateixes de la depuradora de Vila. En 2016 es va declarar d’emergència les obres de substitució de l’emissari de la mateixa depuradora. L’Aliança per l’Aigua, considera incongruent aquesta declaració d’emergència quan a més dels trencaments, un dels problemes que afrontava el mateix era la qualitat de les aigües emeses per la depuradora. Per això es considera necessari agilitzar els tràmits mitjançant la declaració d’emergència de les obres de la depuradora de Sa Coma.
Cal assenyalar que, de fet, si no tinguéssim en compte les dades nefastos de l’volum de la depuradora d’Eivissa, en realitat, el volum d’aigües mal depurades a l’illa d’Eivissa seria només un 1,32% de l’total d’aigües mal depurades , una xifra molt més assumible a l’hora de prendre determinacions. Per aquest motiu, sembla clara la necessitat de posar a aquesta infraestructura en el Punt de Mira i recordar, un cop més, la necessitat d’agilitar els tràmits per a la finalització de la depuradora de Sa Coma.
Recentment el Ministeri per a la Transició Ecològica apuntava que el retard es devia a un canvi de traçat de les canonades exigit pel Govern Balear, la qual cosa suposa que ara s’hauran de dur a terme expropiacions de terrenys per garantir el nou traçat. No obstant això, des de l’Observatori de Sostenibilitat i des de l’Aliança recorden que, en qualsevol cas, la responsabilitat de la posada en marxa d’aquesta infraestructura és exclusiva de l’Ministeri pel que els demana celeritat en el procés i un esforç d’acostament a la Generalitat oa aquelles administracions implicades en el procés.
Però des de l’Observatori de Sostenibilitat com des de l’Aliança per l’Aigua, recorden que el problema de depuració no se solucionarà amb la posada en marxa d’una nova EDAR que poc podrà fer si la qualitat d’entrada de les aigües que arriben a la depuradora no millora. I aquest no és un problema exclusiu de Vila, perquè segons les dades de Abaqua, quatre de cada cinc depuradores de l’illa d’Eivissa reben aigües residuals que superen els valors màxims de càrrega contaminant; dificultant la correcta depuració d’aquestes aigües. Per aquest motiu, sembla necessari i urgent un pla d’actualització de les xarxes de clavegueram capaç de separar les aigües fluvials de les fecals per garantir una mínima qualitat de les aigües que arriben a les plantes de tractament.
Segons l’Aliança i tal com recorda l’Observatori, a més de la renovació de les infraestructures deficients i de l’actualització de l’clavegueram, la tercera mesura imprescindible seria controlar els abocaments d’aigües residuals sense tractament previ per part de la indústria.
Totes aquestes deficiències, fan que la incorrecta depuració de les aigües residuals impossibiliti actualment la seva reutilització, de manera que a Eivissa seguim sense tancar el cicle de l’aigua tot i la necessitat d’aprofitament que exigeix el nostre territori. En ple 2020 és insostenible que un 45% de les aigües depurades a l’illa d’Eivissa no s’estiguin depurant correctament provocant uns abocaments que, en última instància, interaccionen negativament amb els ecosistemes marins tal com han posat de manifest els últims estudis de l’Gen Gob segons els quals el 50% de la mata de posidònia de l’àrea de Talamanca analitzada, està morta.
Per tot això, des de l’Aliança per l’Aigua i des del Observatroio de Sostenibilitat de IbizaPreservation exigeixen a l’administració agilitzar els tràmits per executar les millores de les depuradores mitjançant la declaració d’emergència de l’obra de la depuradora de Sa Coma, un augment de els controls dels grans focus que aboquen aigües altament contaminades sense tractament previ a la xarxa de clavegueram -abocaments d’olis, greixos, etc.- i una millora urgent de les xarxes de clavegueram de l’illa.