Dimarts passat dia 7 d’agost es van reunir els membres de l’Aliança per l’Aigua per a debatre les al·legacions a la nova revisió del Pla Hidrològic dels Illes Balears. En aquesta reunió es va acordar exigir que el Pla reguli l’ús prioritari obligatori d’aigua dessalada per a proveïment humà amb l’objectiu de prevenir noves situacions de sequera extraordinària. L’Aliança per l’Aigua destaca que les tres dessaladores de l’illa d’Eivissa tenen capacitat per a proveir a la població de l’illa quan se solucionin les infraestructures de subministrament pendents i únicament en el període estival podria ser necessari l’ús de pous de proveïment. En aquest sentit, l’Aliança per l’Aigua celebra que els Ajuntaments de Sant Joan i Santa Eulària hagin començat a consumir aigua dessalada aquest estiu amb un consum previst aquest any del 75% i 22% d’aigua dessalada en cada municipi respectivament.
L’Aliança per l’Aigua estima que està és l’única solució per a prevenir noves situacions de sequera extraordinària a l’illa d’Eivissa com la que es va produir l’any 2016. En aquest sentit, l’illa d’Eivissa ha entrat al juliol de nou en valors de prealerta de sequera d’acord amb l’índex de sequera del Govern dels Illes Balears. Aquests esdeveniments de sequera es continuaran produint mentre no es reverteixi el greu estat de sobreexplotació dels aqüífers d’Eivissa amb 11 de les 16 masses d’aigua subterrània sobreexplotades o salinitzades. L’Aliança per l’Aigua també va acordar demanar que aquesta mesura es completi amb l’obligatorietat d’un control telemàtic del rendiment de la xarxa de subministrament i reduir el percentatge de pèrdues a 15% per a l’any 2027.
A més, l’Aliança per l’Aigua reclama que el Pla Hidrològic ha d’incloure millores en les infraestructures de sanejament a Eivissa i Formentera. Així, els emissaris submarins de Santa Eulària, Platja den Bossa i Formentera són de fibrociment i han superat la seva vida útil de més de 40 anys d’antiguitat. Un exemple és l’emissari de Santa Eulària que ha sofert aquest estiu romps i abocaments incontrolats en el seu tram terrestre. No obstant això, la vigent revisió del Pla Hidrològic no inclou la substitució d’aquests emissaris submarins amb la greu amenaça futures trencaments i abocaments no controlats en aquestes tres zones protegides. A més, l’Aliança per l’Aigua demana que es prioritzi la construcció de sistemes terciaris en les depuradores de Formentera, Can Bossa i Santa Eulària per a complir amb el Decret 49/2003 pel qual es declaren Illetes, Platja den Bossa i la Badia de Santa Eulària com a zones sensibles. Aquesta norma obliga a un tractament addicional al secundari per a garantir un valors reduïts de contaminació microbiològics en zones sensibles. Aquests sistemes terciaris de depuració encara no s’han construït a pesar que aquest Decret estableix la seva obligatorietat per a l’any 2006.
Finalment, l’Aliança per l’Aigua estima que el Pla Hidrològic ha de prioritzar la reutilització d’aigua regenerada de depuradores. La reutilització d’aigües suposa un recurs alternatiu valuós i segur a Eivissa i Formentera on l’aigua és un recurs escàs. No obstant això la major part de l’aigua depurada és abocada a la mar. En aquest sentit, les depuradores d’Eivissa i Formentera poden proporcionar un cabal potencial de 7,6 hm³ anuals per a usos urbans i turístics (reg de zones verdes i neteja dels carrers), per a usos agrícoles (reg de zones de cultiu) així com per a usos ambientals (recuperació de zones humides i recàrrega d’aqüífers). Un exemple és la zona de Platja donin Bossa. El Reial decret 287/2006 que regula obres urgents de de regadius enfront de la sequera ja incloïa el projecte de reutilització de les aigües regenerades per al reg de la depuradora de Ca Bossa amb una inversió pública aprovada de 2,6 milions. No obstant això, aquestes infraestructures encara no s’han executat a pesar que l’actual i l’anterior Pla Hidrològic de l’any 2011 ja incloïen aquesta actuació per a dotar de 1,5 hm³ d’aigua regenerada per al regadiu en el Pla de Sant Jordi.
