En el seu balanç anual, l’entitat assenyala, no obstant això, deficiències cròniques en qüestions relacionades amb la depuradora de Vila o el clavegueram entre altres assumptes.
L’Aliança per l’Aigua d’Eivissa i Formentera ha fet balanç de l’any 2021 en matèria d’aigua a les Pitiüses en un exercici d’anàlisi que, segons indica la seva Tècnica, Inés Roig, “contempla moltes llums però també algunes ombres a les quals hem de donar prioritat”.
En matèria de proveïment, l’Aliança per l’Aigua celebra la tendència creixent en el consum d’aigua dessalada ja que, segons les dades registrades, des de 2019 el consum d’aigua dessalada supera al d’aigua de pou. Segons Roig, “aquesta mesura, tal com ho porta reclamant l’associació des de la seva formació, és necessària per a poder proveir a la població i permetre la recuperació dels nostres aqüífers i així arribar a ser una societat més resilient enfront dels períodes de sequera.” Per això, des de l’Aliança, reclamen la cessió i la posada en funcionament del dipòsit de Sant Rafael, instal·lat des de 2009 i a l’espera de la seva tramitació, ja que, segons indiquen “aquest dipòsit brindaria la possibilitat que l’aigua dessalada arribi a Sant Rafael.”
Referent a les xarxes de proveïment, les xarxes a l’illa d’Eivissa han augmentat en 2021 la quantitat de pèrdues en dos punts percentuals; no obstant això, segons sembla, aquest augment de pèrdues en les xarxes podria ser degut a la recent municipalització d’unes xarxes privades que comptaven amb un pèssim manteniment i que fins a aquest moment no es comptabilitzaven. Per això, l’Aliança celebra que en 2021 s’anunciés la licitació de dues xarxes d’aigua en Es Figueral a Santa Eulària, i inversions en la xarxa, i que des de l’Ajuntament de Sant Josep s’hagin posat mitjans per a la millora de les xarxes en punts especialment conflictius, com en Cala de Bou i en Cala Tarida.
Així mateix, entre les bones notícies registrades durant l’any passat també estarien les obres de millora de la xarxa de Portinatx, a Sant Joan, mentre que a Vila i a Santa Eulària s’ha aprovat el Pla de Gestió Sostenible de l’Aigua, amb el que enguany es preveuen grans inversions en una gestió eficient de l’aigua.
D’altra banda, l’Aliança també reconeix en el seu balanç l’impuls d’obres per a reutilització d’aigües depurades, tant les de gran envergadura, com les de menor grandària. Segons la Tècnica de l’Aliança, Inés Roig: “L’impuls d’aquestes obres és un primer pas cap al mínim abocament per a obrir nous horitzons en la disponibilitat d’aigua.” En concret, dins d’aquestes obres, destaquen la del dipòsit d’aigües regenerades de Sant Antoni per a reg i neteja viària, el projecte de reutilització de les aigües de la depuradora de Cala Tarida per a reg de jardins de Sant Josep, així com el projecte per a portar aigua depurada fins a Puig donin Valls destinada a reg i neteja de jardins de Santa Eulària.
Referent precisament a la Vila donis Riu, des de l’Aliança han valorat molt positivament que el consistori de Santa Eulària estigui fent els primers passos per a reutilitzar l’aigua mitjançant una xarxa de distribució d’aigua depurada, i que es continuï treballant en la posada en funcionament de la bassa de Sa Rota. “Des del departament d’Agricultura s’ha destinat una partida per a la posada en funcionament de la bassa, i un Pla d’Aprofitament d’Aigües Regenerades per a regadiu”, recorda Inés Roig, qui assegura que “són notícies esperançadores per al sector, un dels més vulnerables davant les sequeres, en un moment en el qual les fugides en la xarxa tripliquen el consum necessari per a agricultura.”
No obstant això, el primer escull que, en opinió de Roig, s’ha de sortejar per a reutilitzar les aigües depurades per a l’agricultura és que aquestes no siguin massa salades per a la seva reutilització; no obstant això, un altre any més, la quantitat d’aigües no reutilitzables per la seva salinitat va ser d’un 80%. Entre les possibles solucions a aquest problema, s’ha proposat que a aquestes aigües se’ls faci una aportació d’aigua dessalada.
Sequera
Les pluges d’aquest 2022 ens han deixat bones notícies, com que se salvés la collita de cereal a Formentera, i que fonts tradicionals, com la de Atzaró, tornessin a brollar. No obstant això, fins i tot amb les elevades precipitacions de l’any passat – 2,5 vegades superiors a la mitjana a Eivissa i Formentera-, Eivissa segueix en prealerta de sequera des d’octubre de 2021 i perquè l’illa torni a un escenari de normalitat, s’haurien de registrar 3 mesos per sobre d’aquest llindar. D’aquesta manera, aquest és el 4a any consecutiu en el qual Eivissa està prealerta per sequera, per això, “des de l’Aliança per l’Aigua creiem que aquests anys anòmals, amb una menor afluència de turistes, haurien d’haver-se aprofitat per a reduir a mínims el consum d’aigua subterrània i així permetre la recuperació dels aqüífers”, diu Inés Roig.
Respecte a depuració, també 2021 va registrar avanços i inversions com l’autorització després de set anys de la nova depuradora de Portinatx, o les inversions anunciades des de Medi Ambient destinades a les depuradores. També s’han anunciat millores en la depuradora de Ca Bossa i en la depuradora de Sant Josep, així com l’habilitació de depuradores i els seus efluents (Sant Joan, Sant Vicent) per a potenciar la biodiversitat.
Malgrat això, una vegada més es repeteixen els problemes habituals a Eivissa que, arribats a aquest punt semblen cronificase. De fet, la Comissió Europea ja ha tramitat una multa a Espanya per la mala depuració de l’aigua de la depuradora d’Eivissa, que tal com venen denunciant l’Aliança des de fa llarg temps, és la que genera el 98% del cabal mal depurat a Eivissa. Segons indica la Tècnica Inés Roig, “es preveia que podria estar llesta per a 2023; no obstant això, les obres d’aquesta depuradora i la seva connexió s’eternitzen i sembla que no arribaran a la seva fi.” A més, també en 2021 s’han detectat restes arqueològiques, que possiblement suposen la paralització de l’obra durant més d’any i mig.
“La depuradora de sa Coma hauria de ser declarada obra d’emergència, ja que és insostenible l’impacte que genera mediambientalment i als ciutadans”, adverteixen des de l’Aliança des d’on, davant la previsible paralització de les obres, insisteixen que les diferents administracions implicades “han de treballar de manera conjunta i coordinada per a conjuminar esforços i intentar solucionar els obstacles que han sorgit de manera àgil i urgent amb l’objectiu de desembussar aquesta infraestructura al més aviat possible.”
També en 2021 s’han dut a terme les consultes públiques per al projecte del Pla Hidrològic de les Illes Balears 2022-2027 i la revisió del Pla de Risc d’Inundació. Per a això, s’han convocat diverses taules de treball i les Juntes Insulars de l’Aigua, sent aquestes eines, en opinió de l’Aliança, fonamentals per a permetre la participació de la ciutadania i poder treballar conjuntament en les problemàtiques que cada illa enfronta i les seves solucions particulars.
Entre els aspectes més negatius del passat any, l’Aliança recorda també que les pluges registrades també han tornat a portar problemes recurrents ja que, després de cada episodi de pluges, també hi ha hagut els ja coneguts abocats en el port d’Eivissa i al Torrent de Sa Llavanera, degut, segons l’Aliança al fet que les infraestructures i la falta d’una xarxa separativa provoca que la xarxa o la depuradora se saturi, provocant que aquestes aigües mixtes (residuals i pluvials) siguin abocades a la mar, amb l’impacte negatiu que això genera.