Claus
- En els últims 9 anys, s’ha donat una reducció en la qualitat en 15 de les 41 zones de bany analitzades a l’illa d’Eivissa.
- A Eivissa, dels 41 punts de mostreig en 11 d’ells s’ha donat un mínim d’un esdeveniment de contaminació fecal; el doble que en 2019.
- A l’illa de Formentera la qualitat s’ha mantingut “excel·lent” en tots els punts de bany analitzats i en 2020 es va donar 1 esdeveniment de contaminació fecal.
| Definició | Qualitat de les aigües de bany |
| Metodologia | Aquest indicador pretén oferir perspectiva sobre la qualitat de les aigües de bany a l’illa d’Eivissa i a Formentera i la seva evolució temporal. Per a això, d’una banda s’empren les dades ofertes pel Govern dels Illes Balears, el procediment del qual per a la determinació de la qualitat de les aigües de bany ha estat el següent: • Per a cada punt de mostreig, es prenen un mínim de 8 mostres al llarg del període estival (a més d’una mostra inicial, prèvia al començament de la temporada estival). • D’aquestes mostres s’analitzen diferents paràmetres d’avaluació de la qualitat. Els paràmetres obligatoris de control constarien de dos microbiològics (enterococos intestinals i Escherichia coli) i diversos observables (transparència de l’aigua, presència de residus alquitranados, flotants, vidres, etc.). En el cas que els valors límit establerts siguin superats, es realitzen mostrejos complementaris. Els valors màxims establerts per a enterococos intestinals i Escherichia coli són de 200 i 500 UFC o NMP/100ml, respectivament. D’altra banda, per als casos de contaminació microbiològica puntal es prenen les dades de NÁYADE, que és un dels sistemes d’informació sanitària que el Ministeri de Sanitat utilitza per a la coordinació amb les administracions autonòmica i local. Està basat en els criteris del Reial decret 1341/2007, d’11 d’octubre, de qualitat de les aigües de bany i la Directiva 2006/7/CE sobre la gestió de la qualitat de les aigües de bany. En les aigües de bany es controlaran analíticament almenys els dos paràmetres microbiològics (Enterococo intestinal i Escherichia coli) que conformen la sèrie de dades mitjançant la qual es realitza la classificació anual; mitjançant inspecció visual es determinarà la transparència de l’aigua; si existeix la presència de meduses; residus alquitranados, de cristall, de plàstic, cautxú, fusta, matèries flotants, substàncies tensioactives, restes orgàniques, i qualsevol altre residu, contaminació o organisme. A més, es controlaran aquells altres paràmetres que l’autoritat competent consideri necessaris. A més, per al control de la contaminació microbiològica puntual, també s’han emprat dades de el Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia; que sol·licita durant la temporada alta anàlisi de les platges, seguint els mateixos criteris legals que en el sistema NÁYADE.. |
| Unitats | Categories: “Qualitat excel·lent”, “Qualitat bona”, “Qualitat suficient” i “Qualitat insuficient” |
| Temporalitat | Irregular (2010, 2015 y 2020) |
| Escala geogràfica | Insular |
| Fonts d’información | Govern de les Illes Balears: Conselleria de Salut Gobierno de España: Ministerio de sanidad, consumo y benestar social, sistema de Información Nacional de Aguas de Baño, Náyade Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia: Departament de Medi Ambient, analítiques de qualitat de les aigües de bany. |
| Observacions | La qualitat de les aigües de bany està regulada pel Reial decret 1341/2007 de l’11 d’octubre, sobre la gestió de la qualitat de les aigües de bany. |
Resultats
Comparant les dades dels anys analitzats (2010, 2015 i 2020); s’aprecia una disminució gradual de la qualitat de les aigües de bany a les Pitiüses, i en concret a Eivissa. L’any 2010 la totalitat de les aigües analitzades van ser classificades com a “excel·lents”; no obstant això, la qualitat s’ha vist disminuïda en diferents punts de mostreig de mostreig al llarg de la dècada (Figura 1). Si s’até a la insularitat, s’observa que aquesta disminució en la qualitat únicament s’ha donat a Eivissa, ja que Formentera ofereix unes aigües de qualitat excel·lent per a totes les mostres al llarg del període estudiat. A Eivissa en 2010 els 41 punts de mostreig van oferir aigües catalogades com a “excel·lents”. En 2015, 38 punts de mostreig van presentar aigües “excel·lents” (3 menys que en 2010) mentre que en 3 espais les aigües van ser classificades com a “bones”. En 2020, en 26 punts de mostreig les aigües es van qualificar com a “excel·lents” (15 menys que en 2010), 12 punts de mostreig van oferir aigües “bones” (4 més que en 2015) i 3 van mostrar aigües de qualitat “suficient” (en 2015, cap punt va tenir aquesta classificació). És a dir, la deterioració en la qualitat de les aigües de bany ha estat continu en l’última dècada (Figura 2).
L’evolució qualitativa a nivell municipal no es presenta de manera homogènia. La qualitat ha disminuït en 3 dels punts de mostreig del municipi d’Eivissa; a la platja de Talamanca i en Figueretas; en aquesta primera, un dels punts es va considerar aigua amb qualitat “suficient”. En el cas de Sant Antoni la pèrdua qualitativa s’ha donat en 4 localitzacions. D’aquestes, 2 es troben en la zona de la badia, mostrant qualitat “suficient”, una altra en Cala Gració (suficient) i l’altra en “Va calar donis Moro”. En Santa Eulalia en 2 zones de bany la qualitat oferta en 2019 va ser “bona” (Platja donis Riu) i Cala Pada. En les zones mostrejades del municipi de Sant Joan la qualitat de les aigües ha disminuït en 3 punts de mostreig en el Port de Sant Miquel, Portinatx i s’Arenal Gros mostrant qualitat “bona”. En Sant Josep, es troben 3 zones catalogades com a “bona: Platja donis Pinet, Badia de Sant Antoni i Cala Vedella. Sant Antoni és el municipi amb majors pèrdues qualitatives (Figura 3).
La classificació per categories es dóna de manera anual; pel que la contaminació puntual per fecals en les aigües no es veu reflectida en aquesta classificació. Per a això, per a analitzar la qualitat de manera precisa, és preferible atenir-se als mostrejos individuals realitzats a les platges durant 2020. Per a enguany es realitzen mostres en 51 punts de bany diferents a les Pitiüses; d’aquests, 12 han ofert valors de superiors als permesos legalment a causa de contaminació per bacteris fecals. En aquests casos, en aquestes zones de bany s’ha recomanat el no bany en una o més ocasions al llarg del període estival de 2020. En majoria d’aquestes platges s’ha fet de manera puntual; mentre que en la Platja donis Pinet s’ha donat en dues ocasions en aquesta temporada estival (Figura 4).
A Formentera la qualitat de les aigües de bany s’ha considerat “Excel·lent” en tots els punts mostrejats anualment. No obstant això, s’ha registrat un episodi de contaminació puntual en la Platja donis Migjorn.
La qualitat de les aigües de bany a les Pitiüses ha disminuït gradualment. Sembla raonable afirmar que la pressió humana (especialment la generada pel turisme) juntament amb la insuficiència de les infraestructures actuals siguin les desencadenants d’aquesta pèrdua de la qualitat de les aigües. Recolza aquesta idea que els esdeveniments de contaminació recurrentment es donen després d’esdeveniments de pluges. A més, en relació amb les zones que es veuen afectades per contaminació de les aigües de bany pot haver-hi alguna relació entre les diferents estructures com ara sobreeixidors i la contaminació de les aigües costaneres.
Figura 1. Evolució en la qualitat de les aigües de bany per als anys 2010, 2015 i 2020 a Pitiüses. En verd fosc: Aigües de qualitat “excel·lent”; en verd clar: Aigües de qualitat “bona”; en taronja: Aigües de qualitat “suficient” i en vermell (cap detectada en el període estudiat): Aigües de qualitat “insuficient”. Elaboració pròpia (Font: Govern dels Illes Balears).
Figura 2. Evolució anual de la qualitat de les aigües a l’illa d’Eivissa en l’última dècada 2010-2020. Elaboració pròpia. Font: Govern dels Illes Balears.
Figura 3. Estat de la qualitat de les aigües en 2020. Etiquetades les platges la qualitat de les quals ha disminuït des del 2010. Elaboració pròpia (Font: Govern dels Illes Balears).
Figura 4. Estat de la qualitat de les aigües en 2020 a Formentera. Etiquetades les platges la qualitat de les quals ha disminuït des del 2010. Elaboració pròpia (Font: Govern dels Illes Balears).
Figura 5. Platges afectades per contaminació fecal a Eivissa en 2020. Les platges etiquetades han mostrat almenys un episodi de contaminació fecal. Elaboració pròpia (Font: Ministeri de sanitat, consum i benestar social i Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia).
Figura 5. Platges afectades per contaminació fecal a Formentera en 2020. Les platges etiquetades han mostrat almenys un episodi de contaminació fecal. Elaboració pròpia (Font: Ministeri de sanitat, consum i benestar social).