Claus

  • L’aigua no registrada ascendeix a un 28% a la xarxa de subministrament de l’illa d’Eivissa fins a arribar 4,3hm3 durant 2019, un volum superior a la producció de la dessaladora d’Eivissa per al mateix any.
  • Sant Josep i Santa Eulària superen el 25% d’aigües no registrades a la xarxa requerit pel Pla Hidrològic de Balears per a l’any 2021.
  • Formentera és el municipi pitiús amb menor percentatge d’aigües no registrades (10,0%).

Definició Aigües no registrades a les xarxes de subministrament de les Pitiüses
Metodologia Mitjançant aquest indicador es pretén analitzar la quantitat d’aigua potable que és no és registrada a la xarxa de distribució. L’aigua no registrada (ANR) és la diferència entre l’aigua subministrada a el sistema i el volum d’aigua facturada.

Subministrament (hm ^ 3) = Aigua consumida (hm ^ 3) + ANR (hm ^ 3)

S’analitzen les dades de subministrament i consum aportats entre l’any 2017 i 2019. A causa de l’heterogeneïtat en la xarxa de subministraments les pèrdues únicament s’analitzen a nivell municipal.

Unitats Hm3 (hectòmetres cúbics); equivalent a 1.000.000.000 litres
Temporalitat Anual
Escala geogràfica Municipal (Eivissa i Formentera)
Fonts d’informació Govern de les Illes Balears: Direcció General de Recursos Hídrics (dades 2017 i 2018) i Ajuntaments de l’illa d’Eivissa i Consell de Formentera (dades 2019)
Observacions Per a 2021 el Pla Hidrològic de les Illes Balears requereix que el pocentatge màxim de pèrdues a la xarxa no arribi al 25%.

Dins de les ANR es troben tant les pèrdues a la xarxa, com consums fraudulents, etc.

Resultats

Les pèrdues en la xarxa de subministrament de l’illa d’Eivissa acanzan un 28% per a l’any 2019. 4,3hm3 d’aigua per a l’any 2019; un volum superior a la producció de la dessaladora de Vila per al mateix any. L’anàlisi de les dades des l’any 2000 fins 2019 no ofereix cap patró en l’evolució de les pèrdues d’aigua municipals per a Eivissa i Formentera; per la qual cosa únicament s’estudien els anys 2016, 2017, 2018 i 2019 (Figura 1).

Per a l’any 2019 el municipi que major relació de ANR ha patit ha estat Sant Josep, on han arribat el 40,2% de les aigües subministrades; és a dir, un 15% més de la quantitat requerida pel Pla Hidrològic. En volum, s’han perdut 1,9 hm3.

El segon municipi amb major relació de ANR seria Santa Eulàlia, aconseguint un 29,4% el 2019 (1,13hm3). Li seguiria Sant Antoni, amb ANR de 19,76% (0,38hm3), Sant Joan (19,14% i 0,062hm3) i finalment Vila (18,13% i 0,88hm3) de ANR.

Eivissa i Sant Joan són els municipis de l’illa d’Eivissa que no han superat el màxim establert en el Pla Hidrològic al llarg de el període de 2016-2019. El municipi d’Eivissa presenta una constant al voltant de l’18% de ANR. El municipi de Sant Antoni va tenir una reducció en el percentatge de ANR entre els anys 2016 i 2017 fins a mantenir-se al voltant de l’20%, Sant Josep mostra el mateix patró de reducció; però mantenint-se en pèrdues d’al voltant de l’40%. Les ANR al municipi de Sant Joan han anat fluctuant, però amb un descens fins a arribar al mínim de el període analitzat en 2019. El municipi de Santa Eulària mostra un increment en les ANR fins a 2018, aconseguint un 31% i disminuint per 2019.

Formentera seria el municipi amb menors pèrdues, sent aquestes en 2019 un 10% i corresponents a un volum de 0,07hm3.

Figura 1: Pèrdues a la xarxa de subministrament per municipi i any a la xarxa de subministrament per municipi i any (2016-2019). Elaboració pròpia (Font: Govern de les Illes Balears i Ajuntaments d’Eivissa i Consell de Formentera).

Acabem d’estrenar la nova versió d’aquest web. Si trobes algun error o tens qualsevol suggeriment, pots indicar-ho a l’apartat “T’ha sigut útil que trobaràs al final de cada pàgina. Contacta amb nosaltres per a més informació. Moltes gràcies.