Claus
- L’aigua no registrada ascendeix d’un 28% en 2019 a un 32% en 2020 en la xarxa de subministrament de l’illa d’Eivissa fins a assolir 4,6hm3 durant 2020.
- Sant Josep i Santa Eulària superen el 25% d’aigües no registrades en la xarxa requerit pel Pla Hidrològic de Balears per a l’any 2021. Santa Eulària ha municipalizado xarxes privades, la qual cosa justificaria l’augment en les pèrdues registrades.
- Formentera és el municipi pitiüs amb menor percentatge d’aigües no registrades (8,4%)
| Definició | Aigües no registrades a les xarxes de subministrament de les Pitiüses |
| Metodologia | Mitjançant aquest indicador es pretén analitzar la quantitat d’aigua potable que és no és registrada a la xarxa de distribució. L’aigua no registrada (ANR) és la diferència entre l’aigua subministrada a el sistema i el volum d’aigua facturada. S’analitzen les dades de subministrament i consum aportats entre l’any 2016 i 2020. A causa de l’heterogeneïtat en la xarxa de subministraments les pèrdues únicament s’analitzen a nivell municipal. |
| Unitats | Hm3 (hectòmetres cúbics); equivalent a 1.000.000.000 litres |
| Temporalitat | Anual |
| Escala geogràfica | Municipal (Eivissa i Formentera) |
| Fonts d’informació | Govern de les Illes Balears: Direcció General de Recursos Hídrics (dades 2016, 2017 i 2018) i Ajuntaments de l’illa d’Eivissa i Consell de Formentera (dades 2019 i 2020) |
| Observacions | Per a 2021 el Pla Hidrològic de les Illes Balears requereix que el pocentatge màxim de pèrdues a la xarxa no arribi al 25%. Dins de les ANR es troben tant les pèrdues a la xarxa, com consums fraudulents, etc. |
Resultats
Les pèrdues en la xarxa de subministrament de l’illa d’Eivissa aconsegueixen un 32% per a l’any 2020. 4,6hm3 d’aigua per a l’any 2020; un volum superior a la producció de la dessaladora de Vila per a l’any 2019. L’anàlisi de les dades des de l’any 2000 fins a 2020 no ofereix cap patró en l’evolució de les pèrdues d’aigua municipals per a Eivissa i Formentera; pel que únicament s’estudien els anys 2016, 2017, 2018, 2019 i 2020 (Figura 1).
Per a l’any 2020 el municipi que major relació de ANR ha sofert ha estat Sant Josep, on han aconseguit el 44.5% de les aigües subministrades; és a dir, un 19% més de la quantitat requerida pel Pla Hidrològic. En volum, s’han perdut 1,8 hm³.
El segon municipi amb major relació de ANR seria Santa Eulàlia, aconseguint un 29,4% el 2019 (1,13hm3). Li seguiria El segon municipi amb major relació de ANR seria Santa Eulalia, aconseguint un 34% en 2020 (1,45hm3). Li seguiria Sant Antoni, amb ANR de 23.42% (1.19 hm³), Sant Joan (15,68% i 0,029hm3) i finalment Vila (24% i 0,96hm3) de ANR. En el cas de Santa Eulària, al llarg de 2020 es va donar la municipalització de diferents xarxes privades amb un menor rendiment; és per això que es dóna unes pèrdues més elevades que les registrades en anys anteriors.
EEivissa i Sant Joan són els municipis de l’illa d’Eivissa que no han superat el màxim establert en el Pla Hidrològic al llarg del període de 2016-2020. El municipi d’Eivissa presenta una constant al voltant del 18% de ANR. El municipi de Sant Antoni va tenir una reducció en el percentatge de ANR entre els anys 2016 i 2019 fins a mantenir-se al voltant del 21%, Sant Josep mostra el mateix patró de reducció; però mantenint-se en pèrdues d’al voltant del 42%. Les ANR en el municipi de Sant Joan han anat fluctuant, però amb un descens fins a aconseguir el mínim del període analitzat en 2020. El municipi de Santa Eulària mostra un increment en les ANR fins a 2018, aconseguint un 34% en 2020.
Formentera seria el municipi amb menors pèrdues, sent aquestes en 2020 un 8% i corresponents a un volum de 4,66hm3.
Figura 1: ANR en la xarxa de subministrament (2016-2020). Elaboració pròpia (Font: Govern de les Illes Balears i Ajuntaments de Eivissa i Consell de Formentera).