SEQUERA METEOROLÒGICA

 

Claus

  • Les Pitiüses es troben en un context històric de sequera meteorològica.
  • Els darrers 2 anys les Pitiüses s’han caracteritzat per un baix índex de precipitacions amb un predomini de sequera meteorològica. La sequera va ser menor a Formentera.
  • La meitat dels anys estudiats s’han caracteritzat per una sequera més o menys intensa.

 

Definició Evolució de l’índex de sequera meteorològica.
Metodologia Aquest indicador pretén analitzar la variació de l’Índex de Precipitació Estandaritzat (SPI) durant les últimes dècades.

La sequera meterològica es defineix com la disminució de les precipitacions a una regió concreta respecte al valor mitjà d’aquesta regió i durant un temps determinat. Es calcula mitjançant el SPI i la informació s’extrau de les estacions d’AEMET.

Aquest índex suposa que la precipitació es distribueix segons una distribució normal i per tant es pot avaluar la desviació de les precipitacions d’un any determinat amb respecte a la mitjana de la sèrie temporal.
Unitats SPI (Índex de Precipitació Estandaritzat)
Temporalitat Anual (serie 1970-2017)
Escala geogràfica Segons estacions de mesura, Insular (Pitiüses)
Fonts d’informació Govern de les Illes Balears:Direcció General de Recursos Hídrics.
Observacions L’índex distingueix 4 densitats de sequera segons el valor de l’SPI: Sequera lleu (entre 0 i -0,84), sequera moderada (-0,84 i -1,28), sequera severa (-1,28 i -1,65) i extrema (<-1,65).

Les estacions que s’analitzen a les Pitiüses són al’Aeroport d’Eivissa (B954), Santa Eulària (B962) i a Formentera (B984 i B988).

Resultats

Segons les dades de l’estació de l’aeroport d’Eivissa, s’identifica 1 any de sequera extrema (1983), 4 de sequera severa i 18 entre sequera moderada i lleu. 25 dels 48 anys estudiats han presentat precipitacions per sobre (o amb el mateix valor) de la sèrie temporal (Figura 2).

D’acord als valors de l’SCI de l’estació de Can Palerm a Santa Eulàlia, es detecten 3 anys de sequera extrema (1983, 1999 i 2000; 2 d’ells consecutius), 2 de sequera severa i 19 de sequera moderada i lleu. 24 han presentat valors de l’SPI per sobre del valor de “sequera” (Figura 1).

A Formentera hi ha dues estacions d’AEMET. Segons els valors llançats per aquestes, s’ha patit gener sequera extrema en l’any 1983, 1 moderada el 1995 i 22 entre sequeres moderades i lleus. 24 anys han presentat valors de l’SPI per sobre del valor mitjà temporal (Figura 3).

És a dir, segons les estacions d’AEMET que es troben entre Eivissa i Formentera, es pot extreure que l’any 1983 va ser un any d’extrema sequera per a ambdues Pitiüses i que l’any 1999 també va suposar una sequera severa per a les dues illes. Com a norma general, la meitat dels anys estudiats s’han caracteritzat per una sequera més o menys intensa.

D’altra banda, a l’illa d’Eivissa no s’han donat anys amb índexs per sobre de 1,5 en les dues últimes dècades, mentre que en el període comprès entre 1970 al 1997 es mostraven més recurrents.

Pel que fa a l’últim any registrat, 2017 va ser un any sec a les illes Pitiüses; i la pluviositat dels anys anteriors insuficients (des de 2013 únicament s’ha donat 1 any amb índex pluviomètric per sobre de 0.

 

 

Figura 1. Evolució de l’índex de sequera meteorològica per a la estació de Santa Eulària (1970-2017). (Font: Govern de les Illes Balears).

Figura 2. Evolució de l’índex de sequera meteorològica per a la estació de l’aeroport d’Eivissa (1970-2017). (Font: Govern de les Illes Balears).

Figura 3. Evolució de l’índex de sequera meteorològica per a les dos estacions de Formentera (1970-2017). (Font: Govern de les Illes Balears).