Aquest és el nostre decàleg d’actuació:

Prioritzar el consum d’aigües dessalades per a proveïment urbà per reduir la pressió dels aqüífers.

És determinant la posada en marxa urgentment de la dessaladora de Santa Eulària i la finalització dels treballs d’interconnexió de les dessaladores de l’illa d’Eivissa. Així mateix, s’ha de reduir l’ús de pous d’abastament per a la xarxa urbana i la seva substitució per aigua dessalada per possibilitar la recuperació dels aqüífers sobreexplotats.

Reutilitzar les aigües depurades per a usos urbans, agrícoles i ambientals per tancar el cicle de l’aigua.

S’han d’impulsar l’ús d’aigua regenerada per la neteja de carrers i el reg de jardins. S’ha de posar en marxa prioritàriament la bassa de reg de Sa Rota a Eivissa i la bassa de reg de Formentera per a usos agrícoles. S’han d’impulsar usos ambientals per a la millora dels aqüífers mitjançant la infiltració d’aigua depurada en aqüífers sobreexplotats. A més s’ha de millorar l’estat de les zones humides de les illes (Ses Feixes des Prat de Vila i Ses Monges, Estanys de Sal Rossa) mitjançant la irrigació d’aigües depurades.

Reduir les pèrdues d’aigua a la xarxa d’abastament municipals.

S’han d’impulsar actuacions de millora i control de la xarxa de sanejament perquè tots els municipis assoleixin percentatges de pèrdues inferiors al 20% establert pel Pla Hidrològic de les Balears per a l’any 2021.

Reduir els abocaments de salmorres de dessaladores privades i la intrusió d’aigua marina a la xarxa de sanejament.

S’ha d’augmentar el control la intrusió d’aigua salobre i salina a la xarxa de sanejament per garantir el bon funcionament de les depuradores i la posterior reutilització de les aigües per a usos agrícoles.

Assegurar el bon funcionament de les depuradores.

S’han de millorar i ampliar les infraestructures de les depuradores que estan dissenyades per a una població resident i turística inferior a l’actual (Eivissa, Can Bossa, Sant Josep i Santa Eulària). D’aquesta manera, s’ha de corregir l’actual deficient depuració de les aigües per reduir la contaminació de les aigües costaneres. A més s’han de desenvolupar sistemes de depuració terciàries en totes elles per a la reutilització de les aigües depurades Finalment, s’ha de garantir que el cànon de sanejament recaptat financi actuacions de millora d’infraestructures hídriques a Eivissa i Formentera.

Actualitzar i revisar les concessions d’usos d’aigües subterrànies en sòl rústic.

Existeixen nombroses concessions antigues per a usos d’aigua agrícola que actualment estan destinades per a usos d’abastament humà residencial. Aquesta situació genera una comptabilitat del consum incorrecta dels usos de l’aigua amb una major pressió real de l’ús d’abastament humà sobre els aqüífers en perjudici dels usos agrícoles. Així mateix, els enfortir la millora dels sistemes autònoms de depuració d’aigües domèstics per reduir la seva contaminació i el fomentar sistemes domèstics de depuració terciària de les aigües grises per a la seva reutilització.

Fomentar l’optimització dels recursos hídrics en el medi rural.

S’han de millorar les tecnologies de quantificació i optimització del consum agrícola. A més s’han de fomentar actuacions per a la millora de la disponibilitat local d’aigua en explotacions agroforestals, mitjançant tècniques innovadores com a control del drenatge i la infiltració, millora de l’emmagatzematge de l’aigua i mitigació dels efectes de la inundació i l’erosió.

Elaborar plans hidrològics per a cada illa i plans de Gestió Sostenible de l’Aigua municipals.

S’ha d’aplicar el principi d’unitat de conca hidrogràfica estableix el marc normatiu estatal i autonòmic d’aigües. D’aquesta manera s’afavoreix una gestió més eficient i integrada de l’aigua atenent a les particularitats de cada illa. A més s’han de desenvolupar plans de gestió sostenible de l’aigua municipals per reduir la demanda d’aigua i millorar l’eficiència de l’ús tal com obliga el Pla Especial d’actuació en situacions de sequera de les illes Balears.

Millorar la coordinació entre organismes públics per a la integració de les polítiques públiques amb incidència en la gestió de l’aigua.

S’ha de fomentar la trobada dels actors socials, econòmics i institucionals en les juntes insulars de l’Aigua com a òrgans de consulta. Aquest espai de participació del Govern dels Illes Balears té en l’actualitat un ús únicament informatiu i hauria reunir-se amb més freqüència per a la consulta i decisió dels temes claus de l’aigua a les Pitiüses.

Garantir la transparència en la informació de la gestió de l’aigua de les Pitiüses.

S’ha de enfortir el coneixement de l’estat de les masses d’aigua (aqüífers, torrents, zones humides i aigües costaneres) així com la comptabilitat de les demandes d’aigües dels diferents usos i el funcionament de les infraestructures hídriques. S’han d’impulsar sistemes d’informació de fàcil accés per a la ciutadania i sectors interessats mitjançant una pàgina web que integri tota la informació de l’aigua de manera senzilla i actualitzada.